Josep Àngel Guimerà estudia les polítiques de comunicació de Pujol

Els objectius i l'execució de les polítiques de comunicació dels governs que va presidir Jordi Pujol entre 1980 i 2003 han estat l'objecte d'una recerca de Josep Àngel Guimerà, professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació. Els resultats han estat recollits en un llibre que va ser presentat el 12 de juny.

13/06/2014

Josep Àngel Guimerà, professor del Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la UAB, va presentar Les polítiques de comunicació durant els governs de Jordi Pujol: premsa, ràdio i televisió en el procés de construcció nacional de Catalunya (Proa) el 12 de juny passat a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya, a Barcelona. L'acte va comptar amb les intervencions de l'autor, l'editor Josep Lluch, l'historiador Joan B. Culla i el propi expresident Pujol.

Guimerà, que és investigador del Grup Daniel Jones de la UAB (dedicat a estructura i polítiques de comunicació), recull a l'obra una recerca desenvolupada entre 2012 i 2013. El llibre analitza les principals accions empreses pels Governs de Pujol orientades a crear i recolzar mitjans de comunicació.

Explica com Pujol va arribar al Govern de la Generalitat convençut de la necessitat de crear uns sistema comunicatiu propi basat en mitjans autòctons, arrelats al territori i que emetessin en català. Un sistema que havia de ser com més complet millor i bastit sobre mitjans capaços de competir amb l'oferta que arribava de fora de Catalunya. És així com es va promoure la creació de mitjans públics i privats, locals i nacionals.

Per a Pujol i els seus governs, la comunicació de masses era una eina fonamental per al procés de (re)construcció nacional que es volia dur a terme des de la Generalitat. Els mitjans van esdevenir així un recurs estratègic en el qual s'havia d'invertir tant com fos necessari i possible. El llibre mostra com els esforços tant polítics com econòmics en aquest sentit van ser continuats i intensos al llarg dels 23 anys estudiats, de 1980 a 2003.

Els interessos de Pujol anaven més enllà dels estrictament lingüístics o culturals: més enllà de la normalització lingüística, hi havia també objectius polítics (els mitjans com a eina tant per promoure el nacionalisme com per exercir l'autogovern), socials (fomentar la cohesió social) i econòmics (la indústria audiovisual com a factor de creixement).

Guimerà ha elaborat la primera aproximació global als 23 anys de presidència Pujol. L'autor ha consultat arxius oficials i ha conversat amb onze polítics i tècnics que han tingut responsabilitats en el disseny de les polítiques de comunicació estudiades. Entre aquestes entrevistes destaquen les dues fetes a Pujol, fonamentals per conèixer a fons el seu pensament sobre els mitjans de comunicació.

El llibre ha estat editat per Proa i la recerca es va dur a terme amb el suport del Centre d'Estudis Jordi Pujol, que va atorgar a Guimerà la primera Beca Jordi Pujol l'any 2012 per desenvolupar aquest estudi.

Fotografia: Montse Bonet.