• UABDivulga
07/05/2024

La personalitat dels polítics espanyols: què ens revela sobre la representació dels seus votants?

imatge representant politic

Un estudi del Departament de Ciència Política i Dret Públic de la UAB ha analitzat la relació dels trets de personalitat entre ciutadans i polítics a Espanya segons les lleialtats i ideologies dels principals partits. A través d’enquestes representatives de votants i diputats, destaquen que els polítics tendeixen a ser més sociables i imaginatius que la població general, però menys mandrosos i artístics.

istock/Manuel-F-O

Els votants sovint confien en la personalitat que intueixen dels candidats com a dreceres per a prendre decisions electorals. De fet, podem estendre la creença de què els polítics han de representar el seu electorat pel que fa als seus trets sociodemogràfics, i esperar que també sigui desitjable que els representin en l’àmbit de la personalitat. Tanmateix, això és difícil, ja que alguns treballs empírics suggereixen que els polítics tenen uns trets de la personalitat diferents dels de la ciutadania.

Aquesta investigació pretén examinar les similituds i diferències pel que fa als trets de personalitat de representats i representants al territori espanyol. En concret, volem saber fins a quin punt els polítics “representen” la personalitat dels seus electors. La nostra metodologia descansa sobre dues enquestes representatives: una per als ciutadans i una altra per als diputats. Realitzades entre l'abril de 2018 i el gener de 2019, aquestes enquestes van capturar els trets de personalitat d’ambdós grups centrant-se en els quatre partits espanyols més grans en aquell moment: Ciutadans, PSOE, PP i Podemos.  

Les troballes indiquen distincions notables pel que fa als trets de personalitat entre ciutadans i polítics a Espanya. Els polítics espanyols són més sociables i imaginatius que els ciutadans espanyols en general, així com a menys mandrosos i artístics. Pel que fa a les principals formacions polítiques, s'observa que els polítics del partit Ciutadans són menys nerviosos que els seus votants i que qualsevol altre ciutadà o polític. Respecte al PSOE, els polítics semblen ser més 'reservats' que els seus votants. En el cas del PP, els seus votants són menys artístics que els representants. Quant a Podemos, destaca a l'adjectiu 'crític', de manera que els polítics són més crítics que els seus votants. A més, Ciutadans destaca per la seva homogeneïtat interna, que es manté tant entre els polítics com entre els simpatitzants del partit. Alhora, Podemos presenta un alt grau de coherència entre els seus votants potencials i els representants, sent la formació que més bé representa els seus simpatitzants en termes de personalitat; a diferència del PP, que presenta  les diferències més grans observades pel que fa a la personalitat de representats i representants.

Tot i que el nostre estudi proporciona coneixements valuosos sobre la dinàmica de la personalitat dins del panorama polític espanyol, també reconeixem certes limitacions. La validesa de les mesures de personalitat continua sent un aspecte crític que mereix una exploració més profunda, i en la investigació futura s'hauria d’utilitzar bateries més extenses per mesurar la personalitat. A més, creiem que caldria tenir en compte altres característiques psicològiques rellevants, com ara la vocació de servei públic i l'ambició, ja que una de les conclusions de l’estudi és que hi ha una “personalitat política” que fa que els nostres representants siguin més extravertits i treballadors. Aquests trets poden fer que una persona sigui més apta per al càrrec i probablement encaixi millor amb la vocació de servei públic i/o ambició política. 

Carol Galais

Departament de Ciència Política i Dret Públic

Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

carolina.galais@uab.cat

 

Xavier Coller

Departamento de Ciencia Política y de la Administración

Universidad nacional de Educación a Distancia (UNED)

xaviercoller@poli.uned.es

Referències

Carol Galais, Xavier Coller (2024). The Personality Divide Between Citizens and Politicians: The Case of the Four Largest Spanish Parties. Parliamentary Affairs, Volume 77, Issue 1, Pages 88–108, https://doi.org/10.1093/pa/gsac023

 
View low-bandwidth version