10 ANYS DEL VERSIONS MÚLTIPLES: assoliments i reptes d'un projecte que enfila ja la segona dècada

imatge acte versions múltiples

L’acte d’aquesta tardor 2023 a l’UAB ha estat més que una celebració. Partint d’una retrospectiva dels actes acadèmics i literaris esdevinguts des d’aquell fòrum pirinenc transfronterer del Festival “2 Penents” [2 vessants del Pirineu] a Pau (Occitània) on esmentàvem per primer cop públicament l’existència del Projecte, ha estat un acte de record dels col·legues que ens han deixat als darrers anys. I si bé no hem pogut evitar que se’ns humitegessin els ulls, hi hem volgut anunciar el propòsit de recuperar l’embat combatiu de l’any 2019, reprès enguany en clau interna després de l’esvoranc profund de la pandèmia, amb el propòsit de tornar ben aviat a travessar fronteres.

13/02/2024

I l’hem començat recordant els actes d’aquella vigorosa primavera prepandèmica en la qual Kathleen McNerney, cofundadora amb Sílvia Aymerich-Lemos del Projecte, rebia el Premi de la North American Catalan Society a Chicago, simultàniament a la inclusió de l’acció solidària 2019 en el Programa “Books and Roses” de l’Institut Ramon Llull en uns actes coorganitzats amb la Universitat de Cork al Cork World Book Fest. I la tardor d’aquell any no seria menys combativa, A instàncies de Menna Elfyn, presidenta del Pen Club de Gal·les i poeta lideressa del Projecte, la recent publicació del poemari gal·lès-català Murmur/Murmuri, esdevindria l’eix d’un acte solidari al Parlament de Gal·les en favor dels presos polítics catalans. L’esdeveniment, que es desenvoluparia exclusivament en gal·lès i en català, comptaria amb un discurs particularment emotiu de la presidenta del Parlament gal·lès, recordant la visita a la presó feta a la seva homòloga catalana. I un cop llegida una selecció de poemes a dues veus per autora i traductora, hi explicaríem la història del bolígraf lila de la Carme Forcadell, que oferiríem a les personalitats intervinents, entre les quals, l’Eluned Morgan Baronessa d’ Ely, ministra de Relacions Internacionals i membre destacada del partit laborista. No podíem sospitar llavors l’impacte que aquell relat tindria en ella. Ho sabríem un any més tard, ja en ple confinament, quan en encetar la seva intervenció al “Her Gyfieithu 2020/ Translation Challenge" mostraria a càmera el bolígraf de Carme Forcadell que li havia estat ofert un any abans al Parlament de Gal·les. La notícia i el vídeo de l’instant ens els faria arribar en el seu impecable català, la professora Elin Haf Jones, que havia presentat l’acte el setembre del 2019.

Hem acabat la retrospectiva reproduint els darrers instants de l’acte del desembre de 2019, organitzat a Girona per l’Assumpció Cantalozella en el qual, amb la participació de la Mireia Mata, directora d’Igualtat de la Generalitat d’aleshores, havíem llegit el poema “Syringa vulgaris”de Menna Elfyn inspirat en la història del dit bolígraf lila, il·lustrat per la Montse Lahoz. Així, malgrat els entrebancs tècnics que ens han impossibilitat d’escoltar-ne la versió japonesa de Josep Centelles i Yosie Hirabayashi, amb la col·laboració dels estudiants de traducció de l’UAB, hem escoltat la darrera estrofa en set llengües més. En concret, la versió catalana de Sílvia Aymerich-Lemos en la veu de la mateixa traductora, la basca de Lutxo Egia, en la veu de Pau Joan Hernàndez i la versió francesa de Philippe Pujas en la veu de l’Adrià Martínez. En Pau Joan Hernàndez ha tornat a prendre la paraula per fer-nos escoltar la versió gallega de Marica Campo, la Júlia Pardillo, la versió grega de Gilabèrt Narioo, l’Ester Palau, la versió italiana de Gilberto Isella i, finalment, la Justyna Kubiak que ha llegit la versió polonesa de Sabine Asmus i Liza Walther. I no ens hem oblidat d’esmentar una justícia poètica tanmateix ben particular– que en ser publicat l’article que donava compte de l’acció de solidaritat poètica 2019 del Projecte, s’obria una escletxa d’esperança per als presos.

L’acte de celebració dels deu anys ha prosseguit encarant els reptes de futur per al Projecte i la professió en general, amb la intervenció Ricard Ripoll, professor de filologia francesa, poeta i traductor del Projecte, que ja ens acompanyà en la celebració dels cinc anys en aquesta mateixa facultat. En concret, ha recordat primer la seva experiència de participació en tots dos projectes, ara units sota el web-paraigües Versos Múltiples, abans de passar a tractar les expectatives de futur per als professionals de la traducció en front a la intel·ligència artificial. Amb exemples extrets d’experiències alienes i pròpies la traducció al català i al castellà de La disparition de Georges Perec d’un banda, i la seva traducció de Lautréamont, de l’altra ha deixat palès com és precisament en l’àmbit de la traducció literària on més difícilment la “màquina” podrà substituir l’ésser humà. 

Els entrebancs tècnics al TEAMS ens han donat seguidament una treva que ens ha permès de sentir, parafrasejant Salvador Espriu,  des de diferents indrets dels Països Catalans, “Com és viu i arrelat, i tan clar/Aquest nostre parlar català” en les seves variants.

Així, des de la comarca de l’Horta, el professor i poeta Alfons Navarret ens ha presentat la cinquena convocatòria del Projecte “Escola i Poesia”, unit ara al ”Versions Múltiples”. N’ha traçat el recorregut difícil, però estimulant alhora, gràcies a la participació engrescada i engrescadora d’alumnes i poetes en inspiració inversa –alumnes inspirant poetes amb els seus versos. Una nova època que amplia la nòmina amb autor(e)s d’arreu dels Països Catalans, i la inauguració de l’espai “poeta convidat” de la mà de la poeta Menna Elfyn, dins el volum publicat anualment amb els treballs resultants de la interacció entre alumnes i poetes.

Les seves paraules han tingut un ressò especial des de l’Alguer, en les paraules de la professora i poeta llorejada Anna Vittoria Perotto, que ha pres la paraula a continuació per traçar al seu torn el periple particularment costerut en el combat del català en front de la doble minorització que pateix a Sardenya, essent minoritari dins d’una illa on la llengua majoritària –la sarda– tampoc no és oficial. I amb tot, ens ha mostrat un exemple exitós de perseverança en haver-se presentat desacomplexadament al món, i haver aconseguit diversos guardons internacionals en reconeixement de la seva obra en llengua pròpia.

Després ha començat la part més emotiva de l’acte, que ha encetat via Teams també, la professora i traductora Maria Tarragó des de Mallorca, parlant-nos de l’artista plàstic Joan Maria Alemany, recentment desaparegut, autor de la coberta del número 50 de la revista L’Aiguadolç, on l’article esmentat abans havia aparegut. Glossaria la personalitat vital d’aquest “golafre de la vida”, com ella l’ha anomenat, mentre els que l’hem conegut assentíem amb el cap i els ulls emboirats. I amb el seu record, els homenatges en múltiples veus s’han iniciat. Desfilarien per un trist carrusel les paraules de Pius Morera, poeta català, amb el seu "Nocturn místic" que compta ja amb la traducció anglesa de Ron Puppo i la traducció gallega de Marica Campo, i el sentiríem en la versió castellana del seu traductor, Pau Joan Hernàndez. El seguiria el poema "Clars de Febrier" de Claudio Salvagno, poeta occità de les Valls Italianes , amb la lectura en l’occità original i en versió catalana de Sílvia Aymerich-Lemos, que compta ja amb la versió francesa d’Hélène Beaulieu i una versió en búlgar en curs. A continuació, homenatjaríem la novel·lista Maria Antònia Oliver, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, amb la lectura de “Somni", que compta ara, a més de diverses traduccions publicades, entre les quals la versió anglesa de Kathleen McNerney, la versió alemanya d’Elija Lutze, la francesa de Coleta Planas, l’occitana de Joan Frederic Brun, i la versió italiana de Vittoria Anna Perotto. Seria precisament aquesta darrera qui la llegiria durant l’acte, seguida de la versió original catalana en veu de Maria Tarragó. Rebríem posteriorment l’agraïment emocionat de la Margalida Llull, neboda/fillola de l’autora, en tenir coneixement de la lectura multilingüe que havíem dedicat a la seva memòria tia/padrina gràcies a la Kathleen McNerney.

Els homenatges acabarien amb la lectura d’un fragment de l’”Oiseau”, del poeta quebequès André Legault, que compta ja amb la versió bretona de Patrig Drean, i la versió en picard de Jean-Luc Vigneux, que homenatjaríem en el francès original llegit per Ricard Ripoll

Clouríem, ja fora de temps l’acte, amb les demandes de l’enllaç al web per participar en el projecte i la proposta engrescada d’un grup d’alumnes de fer-nos unes fotos per a l’Instagram en el jardí japonès. La tria del lloc seria especialment entranyable atès que ens acompanyava a l’acte l’artista plàstica Maria Teresa López Playa, qui ha il·lustrat amb pintures sumi-e l’espai de record dels autors del projecte que ens han deixat darrerament.

I ja fora de l’aula i en off the record, proposaríem a lOlga Torres Hostench, degana de la facultat de traducció de l’UAB que tan amablement havia acollit el nostre acte, oferint-nos d’integrar-lo en la Jornada “En paral·lel”, dues accions que no ens havia donat temps de compartir des de la tarima. En concret, la creació de la BORSA JOVE SOLIDÀRIA VM-UAB, un espai que permeti a joves traductor(e)s tenir una primera experiència professional amb l’acompanyament de traductor(e)s professionals del Projecte en una acció en curs;  i l’habilitació d’un BIBLIOESPAI VM a l’UAB per acollir-hi les publicacions d’autor(e)s i traductor(e)s del Versions Múltiples. Dues propostes que, amb el seu tarannà resolutiu, la degana vehicularia ja in situ cap als dos responsables corresponents, i que amb l’esperit fonceur del Projecte confiem que veuran la llum aquest proper 2024.
 

Aquesta notícia s'emmarca dins dels següents ODS

  • Igualtat de gènere
  • Educació de qualitat