• Tesis
• Grups de recerca
• Entrevistes
• Avenços
• A fons

Antropologia

Reduint l’abandonament escolar prematur a Europa

El grup de recerca EMIGRA, de la UAB, participa en un projecte europeu de 6 anys de durada que pretén aportar informació sobre els mecanismes i processos que empenyen els joves a abandonar l’escolarització i/o la formació molt aviat. Pretén també identificar i analitzar bones pràctiques que aconsegueixen la continuïtat educativa o formativa dels joves malgrat trobar-se en situació d’alt risc d’abandonament escolar prematur. Finalment, divulgaran els resultats obtinguts entre polítics i professionals, a nivell nacional i de la UE.

Entre l’1 de febrer de 2013 i el 31 de gener de 2018 es durà a terme el projecte RESL.eu (Reducing Early School Leaving in Europe), a nou països europeus: Bèlgica, Regne Unit, Suècia, Portugal, Països Baixos, Polònia, Espanya, Hongria i Àustria. Hi participa el Grup de Recerca EMIGRA, del Centre d’Estudis i Recerca en Emigracions de la UAB.
 
El projecte investigarà el desenvolupament i l’aplicació de polítiques educatives i farà una revisió del coneixement existent sobre Abandonament Escolar Prematur (AEP) i joves en risc d’AEP -incloent la literatura acadèmica i les estadístiques oficials-. La compilació d’aquestes dades permetrà identificar els buits de coneixement existents.
 
En segon lloc, espretén comprendre les causes i conseqüències de l’AEP posant especial atenció en les actituds, aspiracions i accions del jovent (els que abandonen i els que continuen), així com les de persones significatives per ells/es (família, grups d’iguals, escoles, centres d’educació no formal i comunitat en general).
 
Finalment, el projecte pretén identificar als països participants mesures d’èxit que contribueixin a reduir l’AEP, i aportar propostes creatives i innovadores per contribuir a la transferència de  coneixement cap als centres i espais educatius formals i no formals.
 
Els objectius clau del projecte RESL.eu són, per una banda, dissenyar definicions i conceptes d’AEP comuns a tota la UE i realitzar anàlisis comparatives de polítiques, així com recollir dades sobre els i les joves, les escoles i les famílies per tal d’identificar característiques dels i les joves en risc d’AEP, i factors de protecció (p.e. mecanismes de suport social, resiliència...) que poden impulsar l’obtenció de qualificacions postobligatòries. També es pretén aconseguir la identificació de bones pràctiques a les escoles i a centres d’educació no formal per prevenir i/o compensar l’AEP, i la divulgació dels resultats entre polítics i professionals, a nivell nacional i de la UE per afrontar l’AEP i el risc de quedar al marge de l’educació, ocupació o formació (popularment conegut com a NI-NI).
 
La metodologia del projecte contempla la recopilació de noves dades a través de 2.000 enquestes a joves de cada país, en dues zones seleccionades i a diferents escoles (excepte a Hongria i Àustria). Dos anys més tard, es contactarà amb els mateixos participants per a realitzar una enquesta de seguiment en la que es preguntarà sobre la trajectòria educativa desenvolupada en el temps transcorregut.  Entretant, es realitzaran entrevistes en profunditat a una selecció de joves: un grup que presenti continuïtat educativa (en risc d’Abandonament Escolar Prematur) i un segon grup format per joves que hagin abandonat els estudis i la formació. Es preveu, també, enquestar a un total de 100 persones a cada país, entre professorat i altres membres de la comunitat educativa, i organitzar diferents grups de discussió i entrevistes amb responsables polítics i altres.
 
El projecte RESL.eu va dirigit a responsables politics i tècnics a nivell local, nacional i europeu; a escoles i centres d’educació no formal; associacions del tercer sector vinculades a l’àmbit educatiu; universitats i centres de recerca tant europeus com extracomunitaris, i mitjans de comunicació i públic en general.
 
Aquest projecte també presenta beneficis per als participants. Per una banda, els estudiants podran fer sentir la seva veu, compartir les seves idees i preocupacions sobre l’educació, trajectòria formativa i aspiracions de futur. Pel que fa al professorat, els permetrà descobrir estratègies que millorin les taxes de finalització d’estudis col·laborant de manera més efectiva amb els seus alumnes, així com millorar de forma activa la seva comprensió sobre les relacions entre estudiants, professorat i altres professionals, el currículum, la família i tota la comunitat. Finalment, farà possible que els equips directius i tècnics creïn un ampli diàleg a l’escola i/o ciutat sobre una qüestió d’interès per a tota la societat, nodreixin d’arguments els debats i iniciatives polítiques i comparteixin experiències de bones pràctiques a nivell local, nacional i europeu.

David Curto Teixidó

Centre de Recerca en Migracions

Grup de Recerca EMIGRA

David.Curto@uab.cat