El bisó es pot adaptar bé al clima mediterrani del sud d'Espanya

Un estudi publicat a la revista Biodiversity and Conservation, amb participació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), ha analitzat per primera vegada la dieta comparada de tres grans herbívors, el bisó europeu (Bison bonasus), el cérvol comú (Cervus elaphus) i la daina (Dama dama), quan conviuen a la muntanya mediterrània. L’estudi ha estat dut a terme a la finca El Encinarejo, amb una extensió de 1000 ha i localitzada a la serra d’Andújar (Jaén), i caracteritzada per un hàbitat típic de muntanya mediterrània amb predomini de l’alzinar adevesat i presència abundant d’arbustos com el llentiscle, l’espígol i el romaní.

«El bisó europeu és el mamífer europeu viu més gran, supervivent d’un temps passat en què grans ramats d’herbívors campaven lliures per prats i boscos, modelaven el paisatge i promovien la biodiversitat», assenyala Jordi Bartolomé, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i autor principal de l’estudi.

Aquest bòvid va estar a punt d’extingir-se al començament del segle XX, i actualment es troba a la llista vermella d’espècies amenaçades de la UICN, per la qual cosa està protegit a tot Europa.
La seva àmplia distribució geogràfica durant l’holocè al llarg del continent europeu, així com l’èxit de poblacions introduïdes en les darreres dècades a diferents territoris europeus, han revelat la capacitat i la plasticitat de l’espècie per adaptar-se a nous hàbitats i a un ampli rang bioclimàtic.

«La creació de nous nuclis reproductors en condicions de semillibertat s’ha convertit en una estratègia per garantir la supervivència de l’espècie, i alhora permet aplicar-ne el potencial per restaurar i millorar la biodiversitat d’aquestes àrees», indica Jorge Cassinello, investigador del CSIC a l’Estación Experimental de Zonas Áridas (EEZA) i coautor de l’estudi.

A finals de 2020 se’n van introduir 18 exemplars a la finca El Encinarejo, a la serra d’Andújar (Jaén), la distribució més meridional de l’espècie fins avui. A la finca conviuen amb el bisó altres ungulats herbívors: uns 400 cérvols i 200 daines. Per conèixer com utilitzen els recursos tròfics aquestes espècies, es van recol·lectar mostres fecals estacionalment durant l’any 2021. Es va utilitzar la tècnica d’anàlisi microhistològica per determinar el percentatge de fragments epidèrmics dels principals grups funcionals (plantes llenyoses, gramínies, lleguminoses i fòrbies) de cada mostra.

Els resultats mostren diferències significatives entre les espècies animals i les estacions de l’any. Així, les plantes llenyoses són consumides preferentment a la tardor i l’hivern, les gramínies a l’estiu i les lleguminoses i herbàcies a la primavera. El component llenyós és el més abundant en la dieta de les tres espècies, concretament representa el 81 % dels fragments vegetals presents a la femta de cérvol, el 52 % a la de bisó i el 38 % a la de daina.

«Es tracta del primer estudi que evidencia el consum de llentiscle (Pistacia lentiscus) pel bisó europeu, i la presència abundant a la seva dieta durant totes les estacions indica que n’és una font alimentària molt important», assenyala Bartolomé.

La comparació del comportament alimentari de les tres espècies d’herbívors mostra que el bisó consumeix significativament més gramínies (21 %), mentre que les lleguminoses són més presents a la dieta de la daina (32 %). El cérvol comú, per la seva banda, consumeix menys herbàcies que les altres dues espècies (8 %).

«La conclusió principal que podem extreure d’aquest treball és l’existència d’una distribució de recursos tròfics entre les tres espècies d’herbívors quan conviuen en el mateix hàbitat, cosa que sembla evidenciar la seva capacitat de viure junts i, d’altra banda, la capacitat del bisó d’adaptar-se a les condicions bioclimàtiques de la muntanya mediterrània», conclou Cassinello.

Els autors d’aquest treball assenyalen finalment que, «més enllà del fet que el bisó europeu habités o no a la península ibèrica en el passat (dada encara per determinar paleontològicament), i tal com proposen altres investigadors, ha arribat el moment d’implementar mesures de conservació efectives que permetin augmentar i mantenir la biodiversitat, i de centrar-se primordialment en les funcions ecosistèmiques de les espècies, en lloc de centrar-se en el seu origen».

Referència:
 
Bartolomé Filella, J.; Morán, F.; Kemp, Y. J. M.; Munir, H.; Gort-Esteve, A., i Cassinello, J. Diet comparison between sympatric European bison, red deer and fallow deer in a Mediterranean landscape, Biodiversity and Conservation (2024). https://doi.org/10.1007/s10531-024-02832-x