Tres estudiants de la Facultat, premiades pel seu TFG amb perspectiva de gènere

17/04/2024

Les premiades són, d’una banda, l’estudiant del Grau en Relacions Internacionals Francina Ramiro Vilaplana ha estat premiada pel treball “Where are the men? Opportunities and challenges of engaging men and transforming masculinities in the WPS Agenda”. D’altra banda, a Paula Porras Rodríguez, estudiant del Grau en Sociologia, li han atorgat el premi pel treball “Una mirada femenina a la percepció del temps lliure”. En paral·lel, l’estudiant del Grau en Filosofia, Política i Economia Maria Martínez Bosch, ha estat premiada pel treball “Navegant el sexe des de les feminitats il·legítimes. AnaÌlisi de les narratives de construcció de la subjectivitat sexual i la negociació del consentiment de les noies joves”.

Des de la Facultat hem entrevistat a Francina Ramiro Vilaplana, que es va graduar del Grau en Relacions Internacionals el juny passat i el curs que ve està pensant a marxar a estudiar un màster en dret, seguretat internacional i estudis de pau a l’estranger.

En què consisteix el teu treball?

Vaig voler estudiar el tema de les masculinitats relacionat amb els estudis de gènere i seguretat. En un primer moment, el que volia analitzar és la resolució 1325 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, conegut com a Agenda Dones, Pau i Seguretat. La intenció era estudiar en quines faccions es deixava de banda als homes i calia posar més de manifest que ells tinguessin un paper important per implementar l’agenda. Però les paraules “homes” o “masculinitats” no hi apareixen, així que vaig decidir analitzar els quatre pilars de l’agenda: prevenció, protecció, ajuda i recuperació. En aquest sentit, vaig buscar programes reals implementats per buscar solucions i treballar aquests pilars. La tutora Blanca Camps Febrer, especialitzada en gènere, em va ajudar molt a orientar el treball.

Vaig analitzar les categories de reptes, eficiències i contribucions en relació amb els pilars, de set programes diferents. Em va costar trobar programes centrats a treballar amb homes, la majoria eren d’Àfrica i de cooperatives, i només un centrat en Europa.

Quina va ser la teva inspiració?

Sabia que volia fer un treball sobre gènere i conflictes o estudis de pau perquè estic molt conscienciada amb el nexe dels estudis de gènere i feminismes, i estudis de la pau i seguretat. Jo mateixa vaig contactar la meva tutora perquè sabia que volia treballar amb ella, però no tenia clar en què volia centrar-me. M’interessaven diversos temes, però m’ha agradat molt haver-me enfocat en el tema de les masculinitats perquè he estudiat un buit en la recerca. Això, d’una banda, és positiu perquè contribueixes a fer que hi hagi més informació, però, d’altra banda, a vegades no trobava fonts primàries i literatura sobre el tema.

Què és la WPS Agenda?

Neix de la resolució 1325 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides i és una agenda de l’any 2000, la primera que aconsegueix posar el focus en les dones en els processos de pau i diàlegs, i les té en compte en tots els processos de pau.

Després, per exemple, n’hi ha hagut d’altres que s’han enfocat en la violència de gènere i tenen en compte la violència que pateixen les dones, el trauma de després dels conflictes i com les dones poden participar en els diàlegs internacionals, perquè en els processos de pau no tenen una veu massa important.

Com ha estat el procés d’elaboració del treball?

Al principi va ser bastant complicat perquè volia centrar-me a analitzar un altre aspecte, en algun moment em vaig estancar una mica, pensava que no ho tiraria endavant i em vaig estressar, però amb les tutories vam poder treballar-ho amb profunditat i vaig veure la llum. Quan vam encaminar el treball a fixar-me en els quatre pilars de l’agenda tot va ser una mica més fàcil i quan veus el resultat és una recompensa bastant maca.

Quines conclusions has extret?

En el tema de les masculinitats, per tal de transformar-les es necessiten molts recursos i molta visibilitat, sobretot en el cas de les militaritzades, perquè si no és molt difícil fer projectes.

També he vist que hi ha un esforç molt gran en el pilar de la recuperació, però de prevenció n’hi ha molt poca. Només he trobat un programa que es basés en la prevenció, però crec que és el pilar més important de tots perquè cal prevenir que les masculinitats no esdevinguin tòxiques, i, així, no s’haurà de fer tot el que vindria després.

A més, encara que posis el focus en els homes, no s’ha de deixar de banda la perspectiva de les dones.

El treball és en anglès. Per què vas escollir fer-lo amb aquesta llengua?

En primer lloc, perquè sabia que la majoria de literatura que trobaria estaria en anglès. En segon lloc, perquè per mi no suposa un problema, ja que estem acostumats a llegir en anglès i moltes assignatures es cursen en anglès, i, en tercer lloc, perquè a l’hora de publicar la meva recerca podria arribar a més gent.

Com et sents havent rebut aquest guardó?

No m’ho esperava i quan em van informar que havien decidit premiar el meu TFG, és una sensació de molta satisfacció, perquè després de l’esforç que suposa fer un TFG… Estic molt contenta.

Quin consell donaries als estudiants que s’estan plantejant fer un TFG amb perspectiva de gènere?

Que ho facin. És molt important posar l’accent en fomentar la recerca en perspectiva de gènere perquè en molts temes internacionals no existeix o no s’hi aprofundeix. I que no tinguin por si troben un buit en la recerca, perquè després et sents molt bé amb tu mateixa. Si es troben inconvenients que busquin altres sortides que la recompensa més tard és més gran.