Conèixer a fons la història d’un país implica estudiar i comprendre els esdeveniments que es produeixen als seus pobles i ciutats. José Luis Negreira Verjillos realitza en aquesta tesi un estudi minuciós i profund de la història de Cerdanyola del Vallès entre els anys 1931 i 1976, aportant una nova mirada sobre els fets polítics, socials, econòmics i culturals que s’hi van produir durant aquest període. L’autor també qüestiona, des d’un punt de vista local, algunes de les teories generals aplicades a Catalunya i Espanya.

Tesi: "La segona República i el franquisme a Cerdanyola del Vallès (1931-1976)". Llegida per José Luis Negreira Verjillos, el 27 de gener de 2006 al Departament d'Història
Moderna i Contemporània de la UAB, i dirigida per Francesc Bonamusa Gaspà.

Estudi que malgrat el seu teòric àmbit local, mostra la transcendència que la constant arribada de població immigrant tindrà sobre l’evolució de l’àrea del Vallès Occidental, tant en els importants esdeveniments polítics del període, com en els fets socials, econòmics
i culturals de les rodalies de Barcelona. Alhora, és un estudi que compara la situació de Cerdanyola i Ripollet amb les teories generalistes aplicades a Catalunya i Espanya, contradient, sovint, aquestes i aportant noves perspectives a estudis globals com per exemple el paper dels anarquistes, de les CC.OO., de l’oligarquia, etc...

Paral·lelament desmitifica la importància de la influència de ciutats mitjanes com Sabadell sobre les localitats que l’envolten, relativitzant-la i mostrant més aviat un procés d’interacció recíproca.

Respecte a les diferents fases que tracta aquest estudi, es mostra com la violència dels primers mesos de guerra civil té una sèrie de justificacions que cal cercar en els anys vint i primers anys de la Segona República; és aleshores quan les víctimes d’aquesta violència troben una resposta de perquè elles. A més, es qüestiona seriosament que hi hagués cap mena de revolució a la reraguarda republicana, almenys a Barcelona i rodalies.

Finalment, pel que fa referència a la dictadura, es parteix de la idea plenament confirmada al llarg del treball, de que el franquisme va ser només un, sempre amb els mateixos objectius i amb la repressió extrema com a mitjà per aconseguir-los. Va néixer com un moviment antidemocràtic, espanyolitzador, antimarxista i tremendament violent, i va acabar d’igual manera. Les fites econòmiques i socials que la dreta l’adjudica queden relativitzades i situades en el seu context exacte. I la seva tan llarga durada queda en part justificada per la col·laboració d’amplis sectors de la població que es beneficiaren d’alguna manera d’aquest règim tan opressor.

El treball és fonamentalment documental, amb un exhaustiu buidatge de fons dels arxius locals i generals, tant catalans com espanyols, sense excloure el recurs a la història oral com a font complementària i que fa més atractiva la lectura. Tot recolzat en una ampla bibliografia, clàssica i recent.


José Luis Negreira Verjillos
Adreça de contacte: jllnegreira@yahoo.es
Departament d'Història Moderna i Contemporània
Universitat Autònoma de Barcelona