|
La implantació del règim franquista va significar una profunda
reestructuració de la societat espanyola. En la seva tesi doctoral
Javier Tébar es va submergir en la història d'aquella època a través
d'un col·lectiu específic: Las Hermandades de Labradores y Ganaderos
en Catalunya. Endinsant-se en la seva formes d'organització,
xarxes socials i funcionament Tébar descriu com aquests poders polítics
i socials van van contribuir a la consolidació del nou règim.
Tesis: "Contrarrevolución y Poder Agrario en el Franquismo.
Rupturas y continuidades. La Provincia De Barcelona (1939-1945)".
Llegida per Javier Tébar Hurtado, el 12 de gener de 2006 al Departament
d'Història Moderna i Contemporània de la UAB, i dirigida per Pere
Ysàs Solanes.
Aquest és un estudi sobre el franquisme que persegueix analitzar
el seu funcionament “per dins”, és a dir a partir d’alguns dels
instruments de poder que van fer possible la seva implantació a
la societat catalana. Per fer-ho, es realitza un ús instrumental
de les Hermandades de Labradores y Ganaderos, els organismes que
aspiraven a organitzar el conjunt dels interessos agraris de forma
jeràrquica i harmònica.
Ens ocupen de la seva creació i institucionalització a la província
de Barcelona entre 1939 y 1945. Aquest són els anys durant els quals
el règim definí una política econòmica que es caracteritzaria pe
l’intervencionisme extrem i la defensa d’un projecte autàrquic pel
país, coincidint amb l’inici i desenvolupament de la Segona Guerra
Mundial.
La recerca, però, no pretén ser una aportació de caràcter jurídic-institucional,
sinó que té la voluntat de reunir les proves suficients per escriure
d’aquesta qüestió com d’un assumpte d’història política i social.
Per aquesta raó, l’enfocament institucional es combina amb un primer
pla d’alguns dels “poders”, en plural, que van contribuir a la implantació
del règim.
Es realitza una aproximació als poders polítics, però també a alguns
dels poder socials que actuaren de forma restringida i dins d’àmbits
determinats a partir de grups o figures destacades de les denominades
“forces vives”. Les actituds i actuacions concretes d’alguns d’aquests
poders vinculats -en posicions i graus diferents- a la organització
agrària barcelonina són l’objecte central de la recerca.
///////////
Figura 1. Aqueste imatge fa referència l'actividad
de la Hermandad de Labradores y Ganaderos de la localitat de Santa
Perpètua de Mogoda, en 1943.
Aquestes vinculacions, dins i més enllà de la mateixa província,
entre unes i altres polítiques constituïren la font d’un “poder
agrari”. Al llarg del text desfilen “verticalistas”, propietaris
i intermediaris en la mesura que tots ells participaren o estigueren
implicats d’alguna forma en la seva configuració.
Aquest poder va estar sustentat i, al mateix temps, fou una de les
bases del fenomen polític del “correisme”. Amb aquest terme de “correisme”
ens referim al manteniment al front del Govern Civil de Barcelona
del militar falangista Antonio Federico Correa Veglison (1940-1945)
durant una anys durant els quals el règim encara no estava consolidat
de forma definitiva.
///////////
Figura 2.Visita del governador civil Antonio
Federico Correa Veglison (1940-1945) als camps de conreu de patates
del Vallès (Granollers) en 1944.
Correa va tractar de dotar de direcció i sentit determinats espais
de poder, contribuint amb això a forjar en el terreny agrari l’aliança
entre grans propietaris agrícoles i petits propietaris “molt pròspers”.
Aquestes relacions mostrarien les actituds de les noves autoritats
vers la recomposició i la defensa de l’ordre social dels
propietaris agrícoles. Però a més, expressarien les continuïtats, dins de
la ruptura que va representar l’any 1939, de determinats instruments
organitzatius, formes de funcionament i xarxes de relació que s’adaptaren
prou satisfactòriament a la “Nueva España”, permeten més enllà de
mantenir els negocis d’abans de la guerra, ampliar-los molt notablement.
/////////////////////
Figura 3. Visita organtizada per Pío Miguel Irurzun Goicoa, delegat
provincial de Sindicats de Barcelona, a una delegació nazi que visità
Barcelona en 1940. La foto és de Josep Ma Pérez Molinos.
Investigador: Javier Tébar Hurtado
Director: Pere Ysàs Solanes
Departament d'Història
Moderna i Contemporània de la UAB
Universitat Autònoma de Barcelona
Adreça electrònica: jtebar@conc.es
|
 |
