Les estones d'oci convencionals poden ser disfrutades per mitjà d'internet, això no és res nou. El que sí és nou és la possibilitat de connectar-se a un servidor, trobar la pel·lícula que es desitja i projectarla al televisor de la llar. Aquesta tecnologia s'anomena Video Sota Demanda (VoD). Bahjat Khaleel Qazzaz ha llegit la seva tesi sobre la creació d'un servidor que pugui treballar amb els elevats requeriments del vídeo.

Tesis: Subsistemes de Control d'Admissió i d'enviament de la informació multimèdia per a un servidor Proxy de Vídeo Sota Demanda. Llegida per Bahjat Mohammad Khaleel Qazzaz, el 17 de juny de 2005, i dirigida per el doctor Remo Suppi Boldrito.

Els recents desenvolupaments en les tecnologies de la informació i les comunicacions junt amb el baix cost dels ordinadors personals ha permès que les aplicacions de Vídeo Sota Demanda (Vídeo On Demand VoD ) puguin ser una alternativa a les botigues de lloguer de pel·lícules.

En aquests sistemes, un ordinador connectat a una xarxa local o a Internet pot intercanviar informació amb un servidor VoD , l'usuari pot seleccionar la pel·lícula o l'arxiu multimèdia del seu interès, descarregar-se'l i visualitzar-lo o bé en la pantalla de l'ordinador o bé en un televisor digital o analògic.

Els avantatges són importants i es poden enumerar com: servei a la carta, costs reduïts, sense dispositius extres, independència del format i del nombre de còpies, sense restriccions en el temps i amb les mateixes funcionalitats d'un reproductor domèstic (avanç, retrocés, pausa, anar a, etc.). Les necessitats per part del client són un ordinador personal i una connexió a Internet (de banda ampla si es desitja visualitzar la pel·lícula en el mateix moment).

Si bé aquests sistemes són atractius, des del punt de vista del servidor representa un conjunt de problemes ja que les sessions per a atendre un client són de llarga durada (7200 segons de mitjana), consumeixen molts recursos del servidor quan el nombre d'usuaris augmenta i es necessita un gran espai d'emmagatzemament de disc per tenir tots els arxius multimèdia (vídeo, música) disponibles per a l'usuari.

Hi ha diferents configuracions respecte al servidor: servidor únic o servidors distribuïts. En el primer cas la potència del servidor ha d'augmentar proporcionalment al nombre de clients mentre que en el segon cas s'incrementa el nombre de servidors (anomenats servidors Proxy ) quan s'augmenta el nombre d'usuaris, resultant una menor inversió i proporcionant una millor qualitat de servei.


Esquema General

Aquesta tesi presenta el disseny i desenvolupament d'un servidor de vídeo sota demanda de tipus proxy, que proveeix de serveis de vídeo interactiu i escalable mantenint les prestacions d'un canal de televisió amb més qualitat.

Els aspectes a resoldre en aquest treball són bàsicament tres: negociació i admissió dels usuaris a noves sessions, gestió i control dels recursos –disc, memòria, amplada de banda i CPU - per tenir la capacitat per a transferir a cada usuari en temps real la pel·lícula o música que ha sol·licitat i enviament de la pel·lícula/musica sol·licitada per cada client al seu ordinador.

En el treball de tesi es proposen diferents metodologies i algoritmes per a solucionar aquests problemes, es desenvolupa un prototip experimental i es prova sota estudis experimentals exhaustius que les hipòtesis plantejades són vàlides i el sistema respon a diferents casos d'ús i nombre de clients.


Esquema Intern

Enllaços:

- Departament d'Arquitectura de Computadors i Sistemes Operatius (DACSO-CAOS) de l'UAB: http://www.caos.uab.es

Bahjat Mohammad Khaleel  Qazzaz
Remo Suppi Boldrito
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria
Universitat Autònoma de Barcelona
Adreça electrònica: Remo.Suppi@uab.es