L’Alt Llobregat, territori que comprèn el nord del Bages i el Berguedà, experimentà canvis profunds des de la segona meitat del segle XIX. La agricultura tradicional donà pas a la indústria i la mineria; les comunicacions i les noves classes socials alteraren el pensament conservador que imperava. La tesi de Francesc Vila es centra en els canvis que va experimentar la cultura popular d’aquest territori, en el període de 1910 a 1930.

Tesi: “Cultura popular de l’Alt Llobregat de 1910 a 1930”, llegida per Francesc Vila i Majoral, el 30 de juny de 2004 i dirigida pel Dr. Pere Gabriel Sirvent.

El primer terç del segle XX es presenta com un temps de transformacions socials i humanes amb la implantació del maquinisme i amb l’inici de la societat del benestar. Això feu que l’immobilisme cultural, primer valor del ruralisme, es veiés alterat per la innovació, passant d’una cultura estàtica a una cultura canviant, punt inicial de la cultura del nostres dies.

L’Alt Llobregat, un lloc muntanyós de la Catalunya Central d’uns 1.400 km2 ,amb una quarantena de municipis i una població de 60.000 persones als anys trenta, vivia d’una agricultura tradicional i d’una ramaderia pobra, amb una indústria tèxtil, més desenvolupada a partir a la segona meitat del segle XIX, al curs del riu Llobregat i al final del Cardener, amb mineria de carbó al Nord i una reserva de potassa al Sud.

Les grans masies i el pensament conservador i carlí que ocupaven el lloc, i els costums tradicionals dels autòctons s’alteraren amb la rapidesa de les comunicacions - els transports, la premsa diària, la ràdio...- i els serveis del benestar -electricitat, aigua corrent, ect. El treball a la indústria descobria que el valor que tenia l’home era el seu temps de treball en benefici d’un altre: el temps treballat es pagava en diners i tot es comprava. El cinema, la propaganda i la moda sotraguejaren l’immobilisme secular, la facilitat de traslladar-se obria a nous contactes humans. Els Cors Clavé i els Orfeons, i el teatre popular unien els pobles amb una cultura compartida, i l’esport organitzava la joventut i obligava a la competitivitat i a la rivalitat.

Al final dels anys deu, la comunitat obrera va haver de protestar davant del desequilibri entre els preus dels productes per viure i la immobilitat dels jornals que cobraven, aprenent a defensar els seus drets ajudada pel cenetisme. Amb el locaut de 1919 s’ofegava la protesta, l’obrerisme necessitat es violentava més, i l’església es posava a favor dels dominants afeblint la religiositat de l’obresisme autòcton, començant a manifestar-se un anticlericalisme popular, creixent la partició cultural entre els amants de tradicionalisme de sempre i els desitjosos del canvi social.


Crec que el ferrocarril -“el Carrilet”- s’ha de presentar per l’Alt Llobregat com el mitjà més decisiu per al canvi cultural. Passant vuit vegades diàries pel mig dels pobles en ambdós sentits, a més d’unir els habitants a Manresa i Barcelona, esdevenia com part obligada del paisatge i de la vida. De la fotografia es dedueix la popularitat del mitjà de comunicació i l’estat de la carretera.

La cultura immòbil esdevenia canviant i el mutisme de l’obrerisme sofert ara es decantava cap a la protesta, la societat obrera abandonava el pactisme com a camí, ja que els empresaris el signaven i no el complien, per passar-se a la revolució social.
Triomfava la dreta amb la Dictadura Primoriverenca, però la joventut cenetista seguia treballant per a un canvi social, mentre la repressió forçava a què la població exigís més tolerància per arribar a la democràcia, la justícia i al respecte. Durant la República, als pobles s’hi lluitava per establir-hi un model de societat igualitari, fonamentat en el diàleg democràtic, mentre la dreta volia recobrar el model classista i repressiu i el faisme lluitava per imposar la societat llibertària amb la revolució.

La cultura política popular, que primer havia passat del desencís a la lluita, ara s’havia llançat al republicanisme, i anava retornant a les arrels conservadores rurals.


Francesc Vila i Majoral
Adreça electrónica: vilamajoral@hotmail.com
Departament d’Història Moderna i Contemporània
Universitat Autònoma de Barcelona