La gran diversitat ètnica és una característica dels països de tot el continent africà. La regió senegalesa de Casamance, on conviuen una desena de grups ètnics, no escapa a aquesta pluralitat. Jordi Tomàs ha presentat la seva tesi doctoral sobre la identitat ètnica dels joola, un dels grups ètnics d’aquesta regió.

Tesis: “ La identitat ètnica entre els joola d'Oussouye (Húluf, Bubajum áai)”. Llegida el 17 de març de 2005 per Jordi Tomàs i Guilera, i dirigida per Adriana Kaplan Marcusán

Els joola (o diolà) són un grup ètnic que habita a la regió de Casamance, al Senegal, així com al Sud de Gàmbia i al Nord de Guinea Bissau, en una extensió semblant a la de Catalunya. Els joola sumen prop d'un mil·lió de persones i es divideixen en diferents subgrups: els fooñy, els kwoatay, els buluf, els huluf, els ajamaat…


Nois i noies esperant per començar les lluites tradicionals durant la festa reial del Húmabal (2004).

Després d'unes primeres visites a la regió el 1994 i el 1998, l'autor va fer un treball de tesina (1999) sobre el conflicte politicomilitar que des del 1982 enfronta l'independentisme del Moviment de Forces Democràtiques de Casamance amb el govern senegalès. Poc després, l'any 2000, es va establir a la regió per fer una recerca sobre el terreny durant prop d'un any i mig investigant la identitat ètnica d'un d'aquests subgrups: els joola de la població d'Oussouye, dins de la regió del Húluf, a la Baixa-Casamance.

Dins de l'organització administrativa estatal senegalesa, Oussouye és la capital del Departament d'Oussouye, a la regió de Ziguinchor. Pels joola, però, Oussouye és també la capital del reialme joola del Bubajum áai, un regne que viu un procés de recuperació del govern tradicional des de la proclamació del seu rei Sibilumbay, l'any 2000.


L'arròs és la base de l'economia joola.

El treball abarca la temàtica des d'un punt de vista diferencialista i culturalista, sense oblidar, però, els enfocs interaccionistes. L'autor descarta els enfocaments mobilitzacionistes i deconstructivistes. Un cop explicada la metodologia feta servir durant la recerca i les teories sobre l'etnicitat en que es basa l'estudi, la tesi fa un breu repàs a la història de la subregió i mostra les diverses temàtiques vinculades a la identitat joola com són: la vinculació entre identitat i parentiu, la importància dels costums en les definicions de la “joolaitat”, les diferències existents entre els joola practicants de la religió tradicional “awaseena” i els joola catòlics, els models educatius local i escolar, i els conceptes d'autoctonia i estranger ia. La tesi també mostra quina ha estat la posició de l'actual govern tradicional reial dins del context conflictual que viu la regió i els seus esforços –reeixits, de moment- per pacificar la subregió del húluf i del reialme .

La tesi compta amb nombrosos plànols i fotografies de la regió, un glossari, una cronologia i un apèndix amb diverses informacions sobre la zona.

Jordi Tomàs i Guilera
Departament d'Antropologia Social i Cultural
Universitat Autònoma de Barcelona
Adreça electrònica: jtomasguilera@yahoo.com