Josep Vicenç Foix (Barcelona, 1894-1987) va ser un dels poetes catalans més representatius de la dècada de la posguerra. Va escriure en nombrosos diaris de l'època, entre ells la revista literària “ La Publicitat ”, de la qual va ser director des del 1922 fins al començament de la Guerra Civil. Pere Gomez Inglada investiga en la seva tesi doctoral sobre el paper de J V Foix com a escriptor i periodista en aquesta revista.

Tesis: Quinze anys de periodisme: les col•laboracions de J.V. Foix a “ La Publicitat ” (1922-1936). Llegida per Pere Gómez Inglada, el 3 de maig de 2005, i dirigida per Josep M. Balaguer Sancho.

El 1922, amb la creació d'Acció Catalana, es fa efectiva l'escissió de la Lliga Regionalista. Un grup d'empresaris vinculats a la nova formació compra La Publicitat i la catalanitza perquè esdevingui la seva plataforma periodística a partir de l'1 d'octubre d'aquell any. Des d'aquest mateix moment, Foix hi tindrà una participació ben activa, gairebé sense entrebancs fins a la rebel·lió militar del juliol de 1936.

Al llarg d'aquests quinze anys tan decisius per a la història de Catalunya, la ploma periodística de Foix sempre està amatent a comentar per als seus lectors diaris els esdeveniments artístics, polítics i literaris que es van succeint, amb la voluntat central d'acostar el conjunt de la societat catalana a la realitat europea contemporània i engrescar-la perquè hi tingui un paper significatiu.

L'anàlisi diacrònica d'una intervenció tan àmplia té l'avantatge de posar al seu lloc la dedicació periodística del Foix de l'època i permet observar fins a quin punt tenia la voluntat d'incidir intel·lectualment en la societat catalana; d'aquesta manera, queda clar que la guerra i la postguerra suposen un trencament traumàtic per als plantejaments polítics i literaris de Foix que, per grat o per força, haurà de passar a dedicar-se gairebé exclusivament a la seva vessant més pròpiament poètica, que en aquests anys de dedicació periodística havia quedat en un segon pla.

Partint de l'abast d'aquests articles, n'analitzem la recepció contemporània per tal de concretar-ne la seva incidència; ben gran, malgrat el relatiu oblit que ha comportat la impossibilitat de continuïtat durant la postguerra per la prohibició d'ús de la llengua catalana i el compromís de fidelitat absoluta manifestat per J. V. Foix. Sense poder arribar a conclusions definitives, aquesta anàlisi cronològica presenta una visió diàfana dels plantejaments de Foix; per posar uns exemples ben interessants: les manifestacions pacifistes i europeistes són ben allunyades de les influències feixistes que puntualment s'han volgut atribuir a Foix; la defensa de la llibertat creativa de l'artista és ben crítica amb les propostes del surrealisme d'André Breton, amb el qual també s'ha volgut relacionar eventualment l'obra poètica de J. V. Foix, etc.

En definitiva, els primers textos de La premsa estrangera i de La premsa catalana , els més innovadors del Focius de Meridians o d' Itineraris , el Ramon N. Girald del Panorama Universal de les Lletres o els articles més polítics de J. V. Foix, en una publicació lligada als plantejaments polítics d'Acció Catalana com a continuació natural dels ideals de la Solidaritat Catalana de Prat de la Riba , ens ofereixen una font inesgotable de temes que ens presenten un Foix compromès i participatiu, vinculat a la voluntat de situar la societat catalana en el paper que li correspon jugar en el context polític i cultural europeu. Evidentment, la situació bèl·lica de la guerra d'Espanya i, després, de la segona guerra mundial serà un obstacle, de moment, infranquejable.

Pere Gómez Inglada
Departament de Filologia Catalana
Universitat Autònoma de Barcelona
Adreça electrònica: pgomez3@xtec.net