Ingrid Vives Rubio ha dut a terme un estudi sobre els contaminants orgànics persistents, com els DDTs i els PCBs, en els peixos de llacs alpins d'Europa i àrtics de Groenlàndia. Una de les conclusions de la recerca és que existeix més contaminació en els llacs de major altitud i a mesura que els peixos tenen més edat. Addicionalment, la detecció de PAHs i PBDEs en els teixits d'aquests peixos confirma també la dinàmica ambiental global d'aquests altres contaminants.

Tesis: "Contaminants Orgànics Persistents en Peixos de Llacs Alpins i Àrtics", llegída el 22 de març de 2004 i dirigida pel Dr. Joan O. Grimalt (IIQAB-CSIC) i el Dr. Ricard Marcos Dauder (UAB). Programa de Doctorat en Ciències Ambientals.

Els contaminants orgànics persistents (COPs) són contaminants ambientals globals. Molts d'ells foren sintetitzats per a salvar catàstrofes agrícoles i humanes i avançar tecnològicament, però posteriorment es descobrí que són compostos tòxics, estables, bioacumulables i que es poden transferir per via atmosfèrica a les zones més remotes del planeta degut a la seva volatilitat parcial. Aquesta última propietat físico-química els ha permès quedar retinguts en zones fredes del planeta com els llacs d'alta muntanya i conseqüentment afectar aquests ecosistemes remots.

Foto: Ingrid Vives Rubio

L'estudi dut a terme en aquesta memòria de tesi amplia el coneixement de l'impacte dels COPs en els llacs alpins d'Europa i àrtics de Grenlàndia mitjançant l'anàlisi de diversos teixits de les truites i dels organismes de la cadena tròfica. Les concentracions dels compostos organoclorats com els PCBs i els DDTs es troben dins el mateix ordre de magnitud que les observades en altres organismes d'aigües dolces. L'edat del peix i l'altitud del llac donen lloc a dos efectes independents d'increment de l'acumulació dels compostos organoclorats dins de l'organisme.

Foto: Ingrid Vives Rubio
En concret, es conclou que els peixos de llacs a major altitud són els més contaminats, així com els de més edat. Aquesta tesi també mostra l'efecte de biomagnificació dels compostos organoclorats en la cadena tròfica d'aquests ecosistemes remots.
D'altra banda, s'ha trobat que el metabolisme dels PAHs té com a conseqüència una uniformitat de concentracions en els peixos d'arreu que no respon a la variabilitat geogràfica d'entrades atmosfèriques d'aquests compostos. Addicionalment, es descriu per primera vegada la detecció de polibromodifenil éters, que són retardants de flama de síntesi més recent, en teixits biològics d'organismes de llacs d'alta muntanya, tot confirmant la capacitat d'aquestes noves substàncies químiques per a tenir un comportament ambiental similar als PCBs. Tots aquests resultats esmentats es presenten en forma d'articles científics publicats en revistes científiques com Environmental Science and Tecnology, The Science of the Total Environment, entre d'altres.

Ingrid Vives Rubio
Departament de Genètica i Microbiologia
Universitat Autònoma de Barcelona