Antropologia

Exemple de representació reticular del discurs
09/2007 -

L'estudi de les xarxes socials al món Iberoamericà

A la nostra societat tot sembla estar connectat, "en xarxa", les comunicacions, l'organització del treball, els nous moviments socials, les relacions personals... Fins i tot parlem de "societat-xarxa". Ara bé, aquest ús de la paraula xarxa és metafòric, fa referència a que la realitat està articulada i connectada de diferents formes.

Referències

Molina, Jose Luis: "The development of social network analysis in the Spanish-Speaking world: A Spanish chronicle". SOCIAL NETWORKS, 29 (2): 324-329 MAY 2007

Quan parlem de "teoria i mètode de les xarxes socials" i/o "anàlisi de xarxes socials" fem referència a un camp de recerca adreçat a recollir dades reticulars (o de relacions entre entitats o events), analitzar-les i incorporar-les als models explicatius de la realitat. Aquest és l'ús empíric o científic. La característica d'aquest coneixement és que està adreçat a capturar, representar i analitzar el complex resultant de connexions múltiples i, per tant, aquesta complexitat més que un problema afegit és el seu objecte natural d'estudi.

El concepte de xarxa aplicat als fenòmens humans va nàixer en el segon quart del segle XX amb el desenvolupament de la Sociometria per part Jacob L. Moreno (1889 - 1974) i, després de la II Guerra Mundial, amb els treballs dels antropòlegs urbans de l'Escola de Manchester, interessants en entendre les múltiples relacions que establien els seus informants en ciutats multiculturals i plurilingües. La necessitat de mesurar i analitzar les dades recollides va facilitar l'aplicació de la teoria de grafs a aquest camp i el desenvolupament d'algorismes d'anàlisi. Un cop la sociologia nordamericana va agafar el relleu de l'antropologia britànica i es van desenvolupar la capacitat de càlcul amb els ordinadors personals, les xarxes socials van esdevenir un camp multidisciplinar en el que es donen cita les Ciències Socials, les Humanitats, la Física, la Informàtica i altres camps.

A Espanya i el món Iberoamericà el camp es comença a consolidar a partir del Congrés Internacional celebrat a Sitges (Barcelona) el 1998. A Catalunya, a banda de la UAB (Departament d'Antropologia social i cultural i el Departament de Sociologia), existeixen investigadors treballant aquest camp a la Universitat de Barcelona (Departaments de Sociologia, Departament de Física), Universitat Rovira i Virgili (Enginyeria), Universitat de Girona (Economia), l'IESE i la Universitat Oberta de Catalunya (IN3), entre d'altres. A Espanya destaquen la Universitat de Sevilla (Psicologia social, Empresarials), Universitat Complutense de Madrid (Ciències Polítiques i Sociologia), Universitat de Màlaga (Sociología) entre d'altres. Al món Iberoamericà destaquen el grups de recerca treballant a la UNAM (Mèxic), Barranquilla (Colòmbia) i també La Plata (Argentina), a més de Xile i Veneçuela. A la web REDES (www.redes-sociales.net) es troba una pàgina de divulgació científica i a la Revista REDES (http://revista-redes.rediris.es) una publicació acadèmica sobre el tema que es publica en castellà i també disposa d'articles en anglès, portuguès i fiancés.

Actualment, a la UAB es desenvolupa el projecte europeu Dynamics of actors and networks across levels: individuals, groups, organizations and social settings (http://stat.gamma.rug.nl/ECRP-DANL/default.htm ) orientat a entendre els canvis que es produeixen a les xarxes personals i la seva relació amb els canvis a les cognicions i les identificacions.

Més informació:
www.egoredes.net
www.redes-sociales.net
http://revista-redes.rediris.es

Exemple d'una xarxa sociocéntrica o Exemple d'una xarxa personal

José Luis Molina

Departament d'Antropologia Social i Cultural

joseluis.molina@uab.cat

2024 Universitat Autònoma de Barcelona

B.11870-2012 ISSN: 2014-6388