Història de la Ciència

Tesis

Normativització a la Presó Model de Barcelona abans de 1936

Aquesta tesi doctoral analitza una sèrie d’activitats que cercaven sondejar l’interior dels presoners de la Presó Model de Barcelona per tal de corregir el pensament i el comportament dels reclusos i prova l’existència d’una tecnologia psicològica que permetia explorar el pensament del reu. Alhora, valora l’èxit de la normativització a partir de la resistència de presoners polititzats.

[+]

Avenços

Aigua: discurs higienista i pràctica municipal (Mallorca, 1855 - 1936)

La problemàtica entorn de l’aigua va ser un important argument utilitzat per part de l’higienisme en la seva denúncia de les condicions de salubritat dels centres urbans. Aquest article analitza de quina manera el subministrament d’aigua potable va ser utilitzat com a estratègia de discurs i d’aplicació pels higienistes i els consistoris municipals de Mallorca entre 1855 i 1923.

[+]

Avenços

Richard Owen i la concepció materialista de la ment

Richard Owen (1804-1892) va ser el primer a utilitzar les paraules ‘dinosaure’ i ‘dentina’ i el fundador del Museu d’Història Natural de Londres, però és recordat per la seva oposició a la teoria de la selecció natural de Charles Darwin, tot i que tenia un model evolutiu propi. Aquest article explica un altre aspecte poc conegut del pensament d’Owen, que negava la dualitat ànima/cos.

[+]

Avenços

La divulgació científica, el Franquisme i la Guerra Freda: el cas de Miquel Masriera

Malgrat la seva sòlida formació com a químic, Miquel Masriera (1901-1981) fou exclòs del món acadèmic en tornar a Catalunya després de l’exili. No obstant això, aviat esdevingué un prestigiós divulgador científic i dugué a terme un important programa de divulgació de l’energia atòmica que actuà en bona mesura com element de legitimació internacional del règim de Franco.

[+]

12/2011 -

La UAB porta a l'escenari "Converses sobre química" de Jane Marcet

Les dones han trobat al llarg dels temps una sèrie d’entrebancs per dedicar-se al món de la ciència. Malgrat això, moltes hi han contribuit i hi han donat suport de maneres molt diverses. En el seu treball per donar la visibilitat que es merexen a aquestes dones, el grup "Gènere, Ciència i Ensenyament de les Ciència" (GCEC) de la UAB ha portat a l'escenari l'obra “Converses sobre química”, un dels molts llibres de divulgació de les ciències que escriví Jane Marcet al segle XIX.

El grup Gènere, Ciència i Ensenyament de les Ciència (GCEC) s’ocupa de donar visibilitat a aquelles dones que, al llarg de la història, s'han interessat per la ciència, hi han contribuit i hi han donat suport de maneres molt diverses i a les quals consideren que no s'ha atorgat la importància que es mereixen. Les dones han trobat al llarg dels temps una sèrie d’entrebancs per dedicar-se al món de la ciència, un món tradicionalment reservat als homes almenys en la seva part pública i institucional, és a dir la part visible. L’accés als estudis els ha estat vetat en nombroses ocasions i, sovint, l’única manera que han tingut d’accedir-hi ha estat a través d’un home que les recolzés en el seu interès.

Jane Marcet, és un d’aquests exemples, i el grup GCEC ha tractat de retre-li homenatge i contribuir a fer-li justícia teatralitzant un capítol de “Converses sobre química”, un dels molts llibres de divulgació de les ciències que escriví Jane Marcet. Filla d’un banquer d’origen suís, quedà orfe de mare als 15 anys i es posà al capdavant d’una família de dotze germans. Així, es va haver d’encarregar d’atendre els clients del seu pare, banquer i comerciant, i això féu que estigués alerta dels temes d’actualitat i de la conversa dels homes del moment. El seu casament amb Alexander Marcet, metge exiliat suïs amb una brillant carrera bioquímica, li obrí les portes a les càtedres de la Royal Institution, un centre dedicat a la instrucció pública mitjançant conferències populars a les quals assistien també aristòcrates i on conegué sir Humphry Davy del qual esdevingué alumna ben aviat.

Jane Marcet amb sir Humphry Davy.

Jane Marcet va realitzar els seus propis experiments de química i, arrel d’això, va escriure “Conversations on Chemistry”, una introducció de principis científics d’aquesta disciplina que es publicà de manera anònima (pràctica usual en els llibres científics de l’època) el 1805 i del qual se’n van fer 16 reedicions fins l’any 1853. Aquest fou un de la sèrie de llibres divulgatius que titulà “Conversations on...” sobre química, botànica, religió i economia que escriví amb un mateix format: el diàleg entre dues alumnes, Emily i Caroline, i la seva professora, Mrs Bryant.

Aquest és també el format que ha seguit el grup GCEC per presentar un dels capítols d’aquesta obra presentat per la pròpia Jane Marcet teatralitzada i amb les aparicions d’alguns dels personatges rellevants de la seva vida: el seu marit, la seva amiga Jane Austen, els seu amic i professor Humpfrey Davy i fins i tots personalitats del món de la ciència com John Dalton i Michael Faraday, de qui expliquen que es va interessar pel món de l’electricitat quan, mentre treballava en una impremta, tingué l’oportunitat de llegir precisament el manuscrit de l’obra de Jane Marcet que el grup grup GCEC ha dut en aquesta ocasió a l’escenari.

Repartiment.