Química
Pablo Espinet inaugura les sessions de l'Any de la Química a la UAB
El profesor convidat per obrir el cicle de conferències "Químics difonent química" ha estat Pablo Espinet, catedràtic de Química Inorgànica de la Universitat de Valladolid. La seva exposició, "Catàlisi homogènia amb metalls: Una mirada inorgànica a la síntesi ¿orgànica?", va servir per qüestionar la divisió actual de la química, especialment aportant motius per diluir la barrera entre l'orgànica i la inorgànica. Director del Centre d'Innovació en Química i Materials Avançats de la Universitat de Valladolid, Pablo Espinet fa 20 anys que estudia els mecanismes de les reaccions que han protagonitzat el Premi Nobel de Química el 2010, la qual cosa situa l'activitat del seu equip de recerca en un dels camps més importants del moment. Habitualment col·labora amb l'Àrea de Química Física del Departament de Química de la UAB, on s'estudien els mecanismes d'aquestes reaccions mitjançant càlculs teòrics.
Referències
"Catálisis Homogénea con metales: Una mirada inorgánica a la síntesis ¿orgánica?". Conferència de Pablo Espinet el 27 d'octubre de 2010 a la Sala de Graus de la Facultat de Ciències, dins el cicle "Químics difonent química".
El Departament de Química de la UAB va iniciar el cicle "Químics difonent química" amb la conferència de Pablo Espinet, catedràtic de Química Inorgànica de la Universitat de Valladolid. Aquest acte és el primer dels que el departament ha preparat per al present curs amb motiu de l’Any Internacional de la Química 2011. Aquest, impulsat per la IUPAC (International Union of Pure and Applied Chemistry) i la UNESCO (United Nations Educational, Scientific, and Cultural Organization) commemora el centenari de diversos esdeveniments importants per a la química contemporània, com la concessió del Premi Nobel de Química a Marie Curie, el primer Congrés Solvay per a químics i físics, i la fundació a París de l'Associació Internacional de Societats Químiques. El lema escollit ha estat: "Química: la nostra vida, el nostre futur".
Gregori Ujaque, professor de l'Àrea de Química Física i un els organitzadors de l'acte, va obrir la sessió incidint en la necessitat d’activitats com aquesta per "rentar la cara" a la química, ja que durant els últims anys ha tingut una imatge molt negativa en la societat. El doctor Ujaque va presentar Pablo Espinet com un dels membres de la "brillant tradició química a Saragossa" d'ençà que va presentar la seva tesi doctoral a la universitat d'aquesta ciutat fa 35 anys.
La seva conferència amb el títol: "Catálisis Homogénea con metales: Una mirada inorgánica a la síntesis ¿orgánica?" va ser una clara provocació als químics orgànics, com ell mateix va reconèixer, doncs en tot moment es va mostrar contrari a fer aquest tipus de distincions entre dues branques de la química que ell considera inseparables. Això és especialment cert en la química organometàl·lica, que ha protagonitzat el Premi Nobel de Química d'aquest any 2010.
Després de fer un recorregut històric pels inicis de l'organometàl·lica va constatar que en el s.XIX la química era una ciència interdisciplinar i va lamentar l'establiment de branques tan definides en ella. Gràcies a que els orgànics van construir una disciplina ben establerta i amb gran autonomia, aquests es van trobar "amb el peu canviat" en el que es refereix a la incursió inorgànica en les reaccions orgàniques. Fins a tal punt va arribar aquest actitud, que un important químic orgànic de Suïssa (mantingut en l’anonimat per Pablo Espinet) va referir-se al centre metàl·lic dels compostos organometàl·lics com un simple "protó gros", cosa que reflecteix una incomprensió profunda del paper que juga el centre metàl·lic, doncs aquests intervenen d’una manera que no pot fer un protó, com provocar la quiralitat.
Una de les anècdotes que va compartir el doctor Espinet va ser referida a la "febre de l'or" quan fa uns anys les característiques d'aquest metall el van convertir en objecte de moltes reaccions catalitzades. Per sorpresa de molts dels assistents, Pablo Espinet va afirmar que "la reacció de Sonogashira sense pal·ladi", desenvolupada recentment, no està catalitzada per or, com es pensava habitualment, sinó per traces de pal·ladi contaminant en l'or suposadament catalitzador. La troballa sobre aquesta reacció d'acoblament d'acetilens terminals, ha estat publicada recentment a Organic Letters en l'article "Unlikeliness of Pd-Free Gold(I)-Catalyzed Sonogashira Coupling Reactions".
La seva intervenció va continuar amb explicacions sobre les reaccions de Heck, Stille, Negishi i Suzuki, els recents guardonats amb el Nobel de química, excepte Stille qui va morir al 1989, i insistint en la importància que tenen les reaccions d'isomerització per determinar l'èxit de la síntesi d'una reacció global. Finalment, fent ús de l'humor que va mostrar al llarg de tota la sessió, va establir una analogia entre les reaccions de catàlisi i el mític videojoc "Labyrinth", on va mostrar una situació en la que una rata (els reactius) i una serp (les vies de descomposició) compartien un laberint sense sortida fins que ambdues es trobaven i la serp matava a la rata. L'acció del catalitzador és tallar els camins i reduir la llibertat de moviment dels dos animals, fins que al final els reactius acaben trobant una sortida cap als productes.
La conferència va acabar amb una crida a recuperar l'antic esperit de la química del s.XIX, en el que els científics no es definien segons la seva activitat específica sinó per la pertinença a aquesta gran ciència global que és la química.
Jordi Mora Casanova
Àrea de Comunicació i de Promoció
2024 Universitat Autònoma de Barcelona
B.11870-2012 ISSN: 2014-6388