El petroli ha contaminat l'Amazònia Peruana durant els últims 30 anys
13/06/2014
La contaminació per petroli ha afectat l’Amazònia del Perú durant els últims 30 anys i suposa un perill important per a les zones més verges i remotes d’aquesta regió, segons un estudi realitzat per investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia (ICTA-UAB) i del Departament de Sanitat i Anatomia Animals de la UAB que analitza per primera vegada l’impacte de la contaminació de les activitats extractives en l’Amazònia Occidental. L’estudi s’ha presentat aquests dies en la conferència Goldschmidt de geoquímica, a Sacramento, Califòrnia.
La major part de les selves tropicals contenen reserves de gas i petroli. En l’Amazònia Occidental o del Perú, la producció d’aquests combustibles va començar als anys 20 i va assolir el seu màxim nivell als anys 70, però la creixent demanda actual està provocant un nou creixement de les extraccions. Aproximadament el 70% del territori va ser concessionat per l'exploració petroliera entre 1970 i 2009.
Els investigadors han elaborat per primera vegada una base de dades d’anàlisis químiques realitzades en aquesta regió entre els anys 1983 i 2013 i han analitzat els vessaments ocasionals i crònics que s’hi han produït al llarg dels rius de la selva amazònica. Les dades provenen de diverses fonts, incloses les agències públiques peruanes i les companyies petrolieres. Tot i que hauran de ser reforçats amb estudis posteriors, els resultats obtinguts han alertat els científics.
“Hem estudiat els registres de contaminants de 18 punts de vessament d'aigües de formació -subproducte de l'extracció petroliera- distribuïts en 10 afluents del riu Amazònia, mesurant les variacions de 9 contaminants diferents, entre els quals plom, mercuri i cadmi, durant els últims 30 anys. El 68% de les mostres estaven per sobra dels límits actuals permesos pel que fa a les concentracions de plom i el 20% superaven els nivells de cadmi. També vam poder comparar els nivells de contaminació aigües amunt i avall dels punts d'abocament, trobant 11 vegades més clorurs -indicadors de contaminació petroliera- riu a baix”, explica Raúl Yusta, un dels autors de l’estudi.
“No hi ha fins ara estudis publicats que ens indiquin l’impacte de la contaminació de les activitats extractives en les zones verges remotes tropicals. Els nostres resultats mostren que la contaminació ha estat molt estesa per aquestes àrees. L’augment dels nivells de contaminants no es deuen només als vessaments de petroli, també a la perforació i al procés d’extracció, processos que fins ara no s’han controlat eficaçment. Alguns dels contaminants poden passar als humans i molts dels terrenys on es produeixen els vessament són zones d’alimentació per a molts animals, incloses espècies en perill d’extinció”, indica Antoni Rosell, investigador ICREA a l’ICTA i codirector de la recerca.
“La contaminació de les aigües superficials degut a l'extracció de petroli va baixar a aquesta regió cap al 2008, per l'inici de la reinjecció de les aigües de formació, però hi ha un gran desconeixement de la contaminació present en sediments, sols, i de la possible bioacumulació de metalls pesats en animals que la població indígena local caça i pesca per menjar. Aquest desconeixement, lligat a la major demanda de combustibles fòssils, genera una gran preocupació sobre las conseqüències que podria tenir l'ampliació de fronteres per a nous projectes d’explotació i extracció”, conclou Martí Orta, també codirector de l’estudi.
El riu Amazònia neix al pic Nevado Mismi -5597 metres d’altitud- al Andes Peruans. Des d’allà flueix cap a les províncies de Loreto i Datem del Marañón, on es van prendre les mostres analitzades a l’estudi. L’Amazònia Occidental, amb grans reserves d’hidrocarburs en les seves selves, està considera un àrea de diversitat cultural i biològica úniques al món.