L'Escola d'Enginyeria va ser creada formalment el dia 28 d'abril de 1998, mitjançant el decret de la Generalitat de Catalunya del 4 de maig de 1998 (105/1998); el seu director era el Dr. Francesc Serra Mestres. L'activitat acadèmica es va iniciar el curs 1998-1999 a l'edifici de la Facultat de Ciències de la UAB, però des del curs 2000-2001 les activitats acadèmiques es desenvolupen al nou edifici Q, construït pensant en les seves necessitats docents i de recerca específiques.

L'Escola acull la majoria dels estudis d'enginyeria que actualment ofereix la Universitat Autònoma de Barcelona: Enginyeria Informàtica, Enginyeria Electrònica, Enginyeria Química, Enginyeria de Materials, Enginyeria Tècnica de Telecomunicació (especialitat en Sistemes Electrònics), Enginyeria de Telecomunicació, Enginyeria Tècnica Industrial (especialitzat en Química Industrial, itinerari Medi Ambient) i Graduat en Gestió Aeronàutica.

Val a dir que els estudis d'enginyeria a la UAB ja s'impartien molt abans de la fundació de l'Escola. De fet, la creació de l'Escola ha esdevingut una conseqüència de la vocació de la UAB per fer uns estudis d'enginyeria de qualitat en els camps més avantguardistes.

Des del 1972 la UAB ofereix els estudis d'Enginyeria Informàtica, llavors llicenciatura en Ciències (secció Informàtica, Pla 01/07/1976), la qual fou capdavantera a l'Estat Espanyol i la primera a Catalunya en el camp universitari. Aquesta titulació inclou la majoria de les disciplines relacionades amb les tecnologies de la informació, tant des del punt de vista del programari com del maquinari. Successivament, la titulació s'ha anat renovant amb diferents revisions del pla d'estudis: Pla 5: 01/07/1976, modificació: 30/01/1982, Pla 57: 01/06/1992, Pla 176: 27/11/1997, Pla 471: 20/11/2001.

En la línia d'aplicar les metodologies docents més avançades, el curs 2004-2005 es va posar en marxa el Graduat en Tecnologia (Informàtica), un títol propi de 180 crèdits ECTS nascut del primer cicle d'Enginyeria Informàtica. Aquest grau dóna competències per a accedir als nous estudis de màster que estan apareixent en el marc de convergència al l'espai europeu d'educació superior. Es tracta d'una experiència pilot de gran valor acadèmic que va néixer amb la voluntat de començar a caminar cap a l'adaptació dels estudis a l'EEES.

El febrer de 1993 es van engegar els estudis d'Enginyeria Electrònica (Pla 13/01/93), que inicialment es van fer conjuntament amb la Universitat de Barcelona, de manera que els estudiants podien fer les assignatures optatives triades de qualsevol de les dues universitats. Més tard, quan es va reformar el pla d'estudis (Pla 445: 12/10/2000), es van separar en dues titulacions independents. Aquesta titulació és de segon cicle (dos cursos) i es nodreix principalment d'estudiants procedents del primer cicle de Física i d'Enginyeria Informàtica, així com de diferents enginyeries tècniques. Cal ressaltar que fou el primer cop que, d'una manera explícita i oficial, aquesta mena d'estudis es van impartir fora d'una Escola d'Enginyeria Industrial.

Els estudis d'Enginyeria Química es van iniciar el curs 1993-1994 (BOE 10-8-95; ordre del 4-5-95), un any després de la publicació en el BOE de les directrius generals pròpies d'aquesta nova titulació. D'aquesta manera es complia una vella reivindicació de crear uns estudis propis d'Enginyeria Química a partir dels ensenyaments que s'impartien a l'especialitat de Química Industrial de la llicenciatura en Ciències (secció Químiques, Facultat de Ciències de la UAB). El pla d'estudis actual (BOE 22-8-02) pretén compaginar la formació d'enginyers químics generalistes (assignatures obligatòries comunes amb les Universitats de Barcelona i Politècnica de Catalunya) amb la possibilitat d'especialitzar-se en dos dels camps emergents de l'Enginyeria Química, com són l'Enginyeria Bioquímica i l'Enginyeria Ambiental

El curs 2001-2002 es comencen a impartir els estudis d'Enginyeria de Materials (Pla 22/11/2001) com una titulació de segon cicle (dos anys) que dóna continuïtat a estudis com el primer cicle de Física, Enginyeria Tècnica de Mines, etc. Aquest estudis responen a l'experiència que ha acumulat la nostra universitat en aquest camp i a les col·laboracions amb l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona al campus de Bellaterra.

Aquell mateix curs es van posar en funcionament els estudis d'Enginyeria Tècnica de Telecomunicació (Sistemes Electrònics, Pla 22/11/2001), titulació de primer cicle amb una formació sòlida que ofereix la possibilitat d'accedir als estudis de segon cicle d'Enginyeria Electrònica i d'Enginyeria de Telecomunicació.

L'Enginyeria de Telecomunicació es va posar en marxa el curs 2004-2005 (Pla 24/10/2003) i va oferir continuïtat de manera natural als estudis de Telecomunicació per a aquells alumnes que volguessin aprofundir els seus coneixements en aquest àmbit de les TIC.

Durant el mateix curs 2004-2005 també es van iniciar els estudis propis de Graduat en Gestió Aeronàutica (Pla 14/07/2004), que tenen l'únic precedent a la Universitat Autònoma de Madrid i amb l'ajuda inestimable de la Embry Riddel Aeronautical University dels EEUU, amb la qual es preveu, ben aviat, un màster conjunt en aquesta disciplina.

El curs 2004-2005 es van incorporar a l'Escola els estudis d'Enginyeria Tècnica Industrial (especialitat de Química Industrial, Pla 20/06/2006) procedents de l'Escola de Mollet i que funcionaven en règim d'adscripció a la Universitat Politècnica de Catalunya des del 1996.

Durant el curs 2005-2006 es va posar en funcionament, conjuntament amb la Facultat de Ciències, la doble titulació d'Enginyeria Informàtica i Matemàtiques (Pla 14/07/2005), amb moltes perspectives de futur i un gran interès per part dels estudiants. Aquest nou estudi permet cursar les dues titulacions en un termini de sis anys.
Finalment, i com estendards de l'adaptació de la nostra universitat a l'EEES, el curs 2006-2007 s'han posat en funcionament els nous estudis de màster del programa oficial de postgrau en Enginyeria: el màster en Informàtica Avançada i el màster en Micro i Nanoelectrònica, ambdós orientats a la recerca.