L'experiment de Miller-Urey
En ocasió de la jornada "Evolució
Prebiòtica", celebrada el 28 de febrer, es va inaugurar
la reproducció de l'aparell de Miller-Urey instal·lat
de manera permanent a les Facultats de Ciències i de Biociències.
Al fil d'aquest acte la Biblioteca de Ciències i d'Enginyeries
va preparar un breu mostra bibliogràfica al voltant de l'experiment.
En aquest pàgina hi trobareu el material exposat i informació
addicional sobre el tema. |
|
L'experiment de S. L. Miller i H. C. Urey (1953) va significar una prova substancial de la hipòtesi sobre l'evolució química i l'origen de la vida formulada per A. I. Oparin i J. B. S. Haldane, els quals havien proposat que les condicions de la Terra primitiva (atmosfera reductora i energia dels llamps, dels volcans i de les radiacions) eren les desencadenants de la síntesi de compostos orgànics, unitats bàsiques de les macromolècules biològiques, a partir de precursors inorgànics. Miller i Urey, a la Universitat de Chicago, van construir un aparell que simulava aquestes condicions. A partir de vapor d'aigua (H2O), metà (CH4), amoníac (NH3), hidrogen (H2) i descàrregues elèctriques van obtenir diverses molècules orgàniques, entre les quals hi havia 13 aminoàcids. L'experiment va demostrar que en les condicions abiòtiques previstes per Oparin-Haldane es podien sintetitzar les unitats constituents de les proteïnes i, alhora, va establir la metodologia per a que altres investigadors, variant les condicions, obtinguessin uns altres tipus de biomolècules essencials per a l'organització de les formes vives. Miller va donar a conèixer l'experiment
a través d'un breu article publicat a Science, del
qual en podeu veure una reproducció
(Science, 1953, 117(3046):528-9).
|
|
Per conèixer el context i el significat d'aquest experiment recomanem:
|
 |
Per sabern-ne més: |
febrer de 2007 - Universitat Autònoma de Barcelona. Biblioteca de Ciències i d'Enginyeries - Exposicions anteriors
