l periodista i escriptor polonès Ryszard Kapuscinski es va adreçar als molts estudiants presents a la sala d'actes del rectorat de la UAB per recomanar que "s'impliquin en la pràctica de la seva feina i que no callin" davant de molts temes que queden fora d'una agenda imposada. Kapuscinski va impartir una multitudinària conferència el passat divendres 13 de desembre que va tancar el primer trimestre del Cicle de conferències sobre Llengua, Coneixement i Creativitat, organitzat amb motiu de l'Any de les Llengües a la UAB.

Sota el títol Traduir el món, la conferència de Kapuscinski va versar sobre els principals canvis del segle XX i de la funció del periodista com un traductor de la realitat per apropar-la al lector. En el seu repàs dels principals canvis del segle XX, Kapuscinski va destacar dos moviments humans que han canviat el món: la descolonització de la majoria dels països del Tercer Món i la urbanització de la població, que "va passar d'un 3% a més d'un 50% de població urbana en poc menys d'un segle".

La fi de la Guerra Freda, simbolitzada pel triomf del sindicat Solidaritat a Polònia, la caiguda del Mur de Berlín i la desmembració de la Unió Soviètica, va obrir un nou període de la humanitat que "Francis Fukuyama ha profetitzat com la fi de la Historia" mentre que altres com Samuel Huntington han augurat un xoc de civilitzacions, on vuit grans grups culturals constituiran nous conflictes globals.

Segons Kapuscinski, en l'actualitat s'ha passat d'una divisió horitzontal est-oest a una divisió vertical Sud -Nord: "molt més aguda i difícil de igualar". La globalització ha aportat moltes contradiccions com que "el desenvolupament provoca més desigualtat" tot i els intents -"fracassats"- de solucions neoliberals: "per primera vegada -afirma l'escriptor polonès-, s'ha separat el capital del treball i triomfen figures de l'especulació com George Soros". També ha recordat que aquesta situació va a més ja que "263 homes tenen més capital que el 41% de la humanitat".

La nova situació ha provocat, segons ha explicat, la marginalització de la perifèria, des de la família, on ja es margina a dones i nens -"primeres víctimes de les guerres modernes"- a les regions, els països, els continents, etc. Al final, el planeta es divideix entre rics i pobres: "un 20% de desenvolupats contra un 80% de subdesenvolupats" que provoquen una pobresa sense sortida, sense expectativa de millorar, sense esperança: "per això no es rebel·len, la pobresa mata l'ànim, no tenen esperança".

La funció del periodista i l'actitud del públic

En el debat posterior, Kapuscinski va ser interrogat sobre el paper actual dels mitjans de comunicació i sobre quina ha de ser l'actitud ètica del periodista. Segons Kapuscinski, "molts nous periodistes no saben escriure -professionalment parlant-, no s'autopregunten, no busquen la veritat" i va recordar que abans ser periodista era una forma de viure, una raó de ser, una identitat: "ara és una professió qualsevol, es fa de periodista com es podria treballar en un banc".

Però, segons l'autor de L'Imperi, no cal perdre l'esperança: "encara queden bons periodistes a molts països i bons mitjans amb un alt nivell ètic", tant a diaris com a ràdio i televisió. Kapuscinski també culpa de la situació al públic: "hi han excel·lents diaris i programes però el públic té part de culpa pel seu paper passiu, no busca, rep la informació amb una actitud totalment passiva". Tot i aquest pessimisme, creu que els mitjans encara tenen el poder de "provocar canvis".

Finalment, Kapuscinski va convidar els futurs periodistes presents a la sala d'actes del rectorat de la UAB a parlar de la pobresa del món i a no callar molts temes: "la vida real és molt més rica que la d'uns quants noms de polítics i artistes o actes terroristes", tot i reconèixer les dificultats de la professió: "encara que no hi ha una censura oficial com abans, hi ha mecanismes de manipulació tant en la tria dels temes com en la manera de tractar-los".

Kapuscinski va afirmar que els conflictes bèl·lics comencen molt abans d'una declaració formal de guerra: "sempre es detecta un canvi previ en el vocabulari dels mitjans; és l'esfera del llenguatge la que avança el conflicte, la que fomenta l'odi". Segons va defensar, el periodista no ha de participar d'aquest joc sinó que ha d'informar de manera que s'ajudi a la humanitat, mirant de fer tot el possible perquè una cultura diferent sigui entesa i que aquesta altra realitat estranya sigui més ben coneguda: "Aquest és el deure ètic d'un periodista".

El rector de la UAB Lluís Ferrer va agrair la presència "d'una personalitat fascinant" que s'implica en el periodisme quan afirma que "el meu tema són els pobres". El rector es va felicitar també que la cloenda del primer trimestre de l'Any de les Llengües sigui en una sala d'actes "plena de gom a gom de gent jove".