Víctor Franco Puntes

Víctor Franco Puntes (Barcelona 1970) va cursar estudis superiors de química amb una beca al European High Institute of Chemistry of Strasbourg (avui IPCMS), on es va especialitzar en Ciència de Materials (1994, França). Va obtenir el doctorat en el Departament de Física Fonamental de la Universitat de Barcelona (1998), amb una tesi sobre la magnetoresisténcia gegant en aliatges granulars. Va passar quatre anys a Berkeley (1999-2002) realitzant estudis de postdoctorat, primer en el Centre Nacional de Microscopía Electrònica del Lawrence Berkeley National Laboratory, i després en el grup del professor Paul Alivisatos del College of Chemistry a la Universitat de Califòrnia, Berkeley, investigant la síntesi i caracterització de nanopartículas metàl·liques. En el 2003 va obtenir una plaça d'investigador Ramon y Cajal a la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona, on actualment combina tasques docents i d'investigació en nanopartícul·les.

Víctor F. Puntes investiga sobre els fenòmens que es produeixen a la nanoescala, en un estat entre molecular i sòlid. S'interessa per la síntesi de nanopartícul·les, l'estudi de la seva microestructura, i les seves modificables propietats físiques i químiques, tant pel seu inherent interès fonamental com per algunes de les seves múltiples aplicacions, com són una química més verda (catàlisis) o el desenvolupament de sondes mèdiques menys invasores. El seu treball ha estat publicat en prestigioses revistes internacionals com les editades per la American Asociation for the Advancement of Science (2001) o l'europea Nature Publishing Group (2004).

Paral·lelament a les seves tasques científiques, desenvolupa sovint tasques de divulgació i d'apropament de la ciència al públic, com són els seus recents articles en la Revista Catalana de Física (2003), Investigación i Ciencia (2004) o les col·laboracions amb l'Observatori Científic de la Ciutat Mediterranea (2003).

A part d'això, com a producte evolucionat de les seves investigacions, Víctor F. Puntes utilitza imatges de microscopia electrònica d'agrupaments de nanopartícul·les com a llenguatge o eina poética per a discórrer sobre la naturalesa de l'Home i la Natura. A principis del 2004 va exposar a la sala Metrònom "Promenade en Nanoland", prèviament a Berkeley i al Consorci per les ciències i les arts, "Artificial Landscapes" (2002), entre altres actuacions i premis internacionals de fotografia científica (e.g.: Materials Today, 2002).