Segons Wikipedia, una consola de videojocs “és un instrument electrònic que manipula el senyal de vídeo d'una pantalla (ja sigui un televisor, un monitor, etc.) per presentar un joc”. La paraula consola s'utilitza per distingir, d'una banda, la màquina de consum dissenyada exclusivament per jugar videojocs, d'un ordinador personal, que té moltes altres funcions, o de les màquines d'arcade, que es destinen a comerços que cobren els usuaris per jugar.

La mostra es divideix en dos blocs: consoles domèstiques i videojocs portàtils.

La primera consola de la història és la Magnavox Odyssey, dissenyada per Ralph Baer i comercialitzada als EUA l'any 1972. Aquesta, però, no produïa sons i malgrat que disposava de cartutxos per poder jugar a diferents jocs, aquests no contenien un programa, sinó que servien com a interruptors que desbloquejaven funcions de la consola.

La consola més antiga que trobareu en exposició és l'Atari 2600 de 1977, la primera a utilitzar un hardware basat en un microprocessador i cartutxos intercanviables que contenien el codi del joc. La mostra de consoles domèstiques finalitza amb la Sega Saturn, l'única de 32 bits de l'exposició, comercialitzada just abans de l'aparició de PlayStation, la consola que suposaria l'extensió dels videojocs a un públic massiu.

Els instruments portàtils en exposició es divideixen en dos grups: una petita mostra de Game & Watch de Nintendo, preprogramades amb un únic joc, i les consoles portàtils, de les quals podeu veure una bona representació, incloent-hi la GP 2X, que utilitza el sistema operatiu Linux, i la GameKing II, un anacrònic producte xinès de 8 bits realitzat en ple segle XXI.

A aquesta sala podeu veure també exemples d'ordinadors personals utilitzats per jugar a videojocs i una màquina d'arcade customitzada.

Les consoles domèstiques i portàtils, així com els elements que les acompanyen provenen de la botiga Hardcore Gamer de Barcelona.