Seungsook Moon

Especialista en Estudis de gènere a la Corea contemporània des d'una perspectiva sociològica, es va llicenciar a la Universitat Yonsei de Seúl i es va doctorar en Sociologia a la universitat de Brandeis (1994) amb la Tesi: "El desenvolupament econòmic i les polítiques de gènere a Corea del Sud, 1963-1992". Actualment és professora de Sociologia al Vassar College (Nova York) i investigadora al Council of East Asian Studies de la Universitat de Yale (Estats Units). Entre les seves publicacions destaca el llibre Militarizzed Modenity and Gendered Citizenship in South Korea (2005).

"Entre les lleis i la pràctica: la dona coreana a casa, a la feina i en la política".

analitzaran els buits existents entre les lleis i la realitat vital de la dona en la societat coreana contemporània. Durant les últimes dues dècades, Corea del Sud ha experimentat amb la democràcia (formal, si més no). Associada amb els ràpids processos d'industrialització i urbanització, aquesta transformació política ha comportat un canvi important en els àmbits públic i privat de la vida de la dona el segle XXI. Concretament, els moviments de dones amb una orientació feminista, que s'han estat desenvolupant des de mitjan la dècada dels vuitanta, han tingut un paper decisiu en l'alteració de les relacions socials de gènere en la societat coreana, amb una forta tradició de patriarcat. Una de les consecucions més visibles dels moviments de dones ha estat la promulgació i la reforma d'una sèrie de lleis per promoure la igualtat de gèneres i el benestar social de les mares que han generat uns resultats dispars davant les forces conservadores, i sovint, el context en el qual s'emmarquen ja està circumscrit per valors androcèntrics i altres valors dominants de la societat. Per comprendre la complexitat de la evolució de les posicions de les dones s'analitzarà la família, el treball i la política institucionalitzada en relació amb els moviments de la dona per reformar aquests àmbits mitjançant mesures legals. En particular, les reformes de la llei familiar, les reformes de la llei sobre la igualtat en el treball i la institució del sistema de quotes de la dona, juxtaposant-les amb les actuals condicions de la dona en els terrenys públic i privat del segle XXI.