|
Li
Xiaojiang
va
cursar estudis de Postgrau en Literatura europea i americana a la
Universitat de Henan. Va ser fundadora dels Estudis de la dona com
a disciplina acadèmica a la Xina i es una de les activistes
més important del moviment feministes. La professora Li Xiaojiang
és també una pionera en el camp del estudis de gènere.
Ha estat la introductora dels primers articles de procedència
occidental sobre feminisme i ha estat la propulsora d'una visió
renovada dels estudis marxistes sobre l'alliberament de la dona.
A més s'ha compromès en la creació d'ONG per
fomentar el desenvolupament educatiu de les dones a la Xina. Entre
les seves nombroses publicacions destaquen: Leyendo con ojos de
mujer: Revisión de los libros de mujeres/género (Nanjing,
2005); Mujeres: Diálogo en la transcultura (Nanjing, 2005)
Problemas teóricos en los estudios de mujeres/género
(Jinan, 2005).
|
|

"On
han arribat les dones xineses els últims cinquanta-cinc anys?".
Des
de la fundació de la República Popular, l'any 1949,
la història de les dones xineses ha estat dividida en dues
parts. El període anterior, es pot descriure, en línies
generals, com el període de la "tradició",
en el qual les dones eren considerades com el "segon sexe".
La segona part es pot definir com el "període modern",
en el qual les dones van començar a incorporar-se a la pràctica
social de la "igualtat" i a ser denominades com "la
meitat del cel". I el "període modern" es
pot classificar en dues fases, segons el mateix desenvolupament
de la Xina. Els primers trenta anys (des del final de la Revolució
Cultural), la societat xinesa va quedar atrapada en el seu propi
malestar polític; primer es va unir al bàndol socialista
com a "Grup Oriental", en oposició a l'Occidental,
i després es va trobar aïllada del món exterior
quan va intentar adherir-se al principi "d'independència".
És just en aquest últim període que les dones
xineses van culminar la seva "socialització", i
també quan es van posar els fonaments perquè la dona
s'incorporés a l'era "moderna". Des de la reforma
de finals de la dècada de 1970, la societat xinesa s'ha obert
completament, i el desenvolupament de la dona ha anat seguint els
passos del moviment internacional de la dona: els problemes de les
dones han estat el centre de la reforma social de la Xina en aquesta
època. Les posicions de les dones estan influïdes i
desafiades per la modernització, la postmodernització
i el postcolonialisme. El postmodernisme i el postcolonialisme han
entrat a la Xina mitjançant el "desenvolupament"
amb el "discurs acadèmic" i "l'ajuda econòmica"
d'Occident (sobretot, dels EUA). En els països desenvolupats,
la incorporació de les idees "postmodernes" pot
ser simplement "postcolonial", un fet que és bastant
evident en el desenvolupament de les dones xineses i dels estudis
sobre la dona durant els últims deu anys, just després
de la 4a Conferència Mundial sobre la Dona, que va tenir
lloc a Pequín l'any 1995.
La
ponència de Li Xiaojiang, directora del Centre d'Estudis
de Gènere de la Universitat de Dalian, (República
Popular Xinesa) serà presentada per Shen Qiqi, professora
i membre del mateix Centre.
|