Li Xiaojiang

va cursar estudis de Postgrau en Literatura europea i americana a la Universitat de Henan. Va ser fundadora dels Estudis de la dona com a disciplina acadèmica a la Xina i es una de les activistes més important del moviment feministes. La professora Li Xiaojiang és també una pionera en el camp del estudis de gènere. Ha estat la introductora dels primers articles de procedència occidental sobre feminisme i ha estat la propulsora d'una visió renovada dels estudis marxistes sobre l'alliberament de la dona. A més s'ha compromès en la creació d'ONG per fomentar el desenvolupament educatiu de les dones a la Xina. Entre les seves nombroses publicacions destaquen: Leyendo con ojos de mujer: Revisión de los libros de mujeres/género (Nanjing, 2005); Mujeres: Diálogo en la transcultura (Nanjing, 2005) Problemas teóricos en los estudios de mujeres/género (Jinan, 2005).

"On han arribat les dones xineses els últims cinquanta-cinc anys?".

Des de la fundació de la República Popular, l'any 1949, la història de les dones xineses ha estat dividida en dues parts. El període anterior, es pot descriure, en línies generals, com el període de la "tradició", en el qual les dones eren considerades com el "segon sexe". La segona part es pot definir com el "període modern", en el qual les dones van començar a incorporar-se a la pràctica social de la "igualtat" i a ser denominades com "la meitat del cel". I el "període modern" es pot classificar en dues fases, segons el mateix desenvolupament de la Xina. Els primers trenta anys (des del final de la Revolució Cultural), la societat xinesa va quedar atrapada en el seu propi malestar polític; primer es va unir al bàndol socialista com a "Grup Oriental", en oposició a l'Occidental, i després es va trobar aïllada del món exterior quan va intentar adherir-se al principi "d'independència". És just en aquest últim període que les dones xineses van culminar la seva "socialització", i també quan es van posar els fonaments perquè la dona s'incorporés a l'era "moderna". Des de la reforma de finals de la dècada de 1970, la societat xinesa s'ha obert completament, i el desenvolupament de la dona ha anat seguint els passos del moviment internacional de la dona: els problemes de les dones han estat el centre de la reforma social de la Xina en aquesta època. Les posicions de les dones estan influïdes i desafiades per la modernització, la postmodernització i el postcolonialisme. El postmodernisme i el postcolonialisme han entrat a la Xina mitjançant el "desenvolupament" amb el "discurs acadèmic" i "l'ajuda econòmica" d'Occident (sobretot, dels EUA). En els països desenvolupats, la incorporació de les idees "postmodernes" pot ser simplement "postcolonial", un fet que és bastant evident en el desenvolupament de les dones xineses i dels estudis sobre la dona durant els últims deu anys, just després de la 4a Conferència Mundial sobre la Dona, que va tenir lloc a Pequín l'any 1995.

La ponència de Li Xiaojiang, directora del Centre d'Estudis de Gènere de la Universitat de Dalian, (República Popular Xinesa) serà presentada per Shen Qiqi, professora i membre del mateix Centre.